Cementiri de Sinera
- Quina petita pàtria
- encercla el cementiri!
- Aquesta mar, Sinera,
- turons de pins i vinya,
- pols de rials. No estimo
- res més, excepte l'ombra
- viatgera d'un núvol.
- El lent record
- dels dies
- que són passats per sempre.
Noves paraules d'agur
Llibre de Sinera
- Ordenat, establert, potser intel.ligible,
- deixo el petit món que duc des de l'origen
- i des d'ell m'envoltà, car arriben de sobte
- els neguitosos passos al terme del camí.
- Concedida als meus ulls l'estranya força
- de penetrar tot aquest gruix del mur, contemplo
- els closos, silenciosos, solitaris
- conceptes que van creant i enlairen
- per a ningú les agitades mans del foc.
- Ah, la diversa identitat davallada dels pous,
- tan dolorós esforç per confegir i aprendre,
- una a una, les lletres dels mots del no-res!
- Aücs del vent albardà entorn de la casa.
- Vet aquí l'home vell, al davant de la casa,
- com alça a poc a poc la seva pols
- en un moment, àrid i nu, d'estàtua.
- Terra seca després, ja per sempre
- fora del nombre, del nom, trossejada
- a les fondàries per les rels de l'arbre.
-
- He de pagar el meu vell preu, la mort,
- i avui els ulls se'm cansen de la llum.
- Baixats amb mancament tots els graons,
- m'endinsen pel domini de la nit.
- Silenciós, m'alço rei de la nit
- i em sé servent dels homes de dolor.
- Ai, com guiar aquest immens dolor
- al clos de les paraules de la nit?
- Passen el vent, el triomf, el repòs,
- per rengles d'altes flames i d'arquers.
- Presoner dels meus morts i del meu nom,
- esdevinc mur, jo caminat per mi.
- I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
- enllà del cant, enmig dels oblidats
- caiguts amb por, només un somni fosc
- del qui sortí dels palaus de la lluna.
Sentit a la manera de Salvador Espriu
- A continuació, el poema "Advers al vent":
El seu repertori és molt ample, per veure més de les seves obres, us deixo un enllaç a la bibliografía espriuana:
http://www.anyespriu.cat/l-autor/bibliografia
