Els principals reculls en què s'aplega la seva poesia són Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, La pell de brau i Llibre de Sinera. La seva poesia ha estat definida per ell mateix com a meditació constant de la mort. La seva visió de la vida, tremendament pessimista, com la de molts autors contemporanis -pensem en Camus, si més no-, no desemboca en una desesperació capaç de menar al suïcidi, sinó en una ètica agnòstica que valora la vida terrenal com a única certa.
Però Espriu no es para en la sola contemplació de la mort. En treu una lliçó : cal viure, perquè aquesta vida, al capdavall, és l'únic bé de l'home.
Pel que fa a la seva creació teatral, cal esmentar en un lloc molt destacat la Primera història d'Esther.
Salvador Espriu va ser un poeta absolutament dedicat al poble català, a l’admiració catalana, a la seva llengua i a la seva cultura. Per tot plegat, se’l considera “el poeta del poble”. “He donat la meva vida a les paraules”, fet que reflexa la seva biografia.
.JPG)
